Petit corolari sobre l’evolució del treballador
En relació a com s’organitza i es motiva un grup de treball, cal primer fer una reflexió sobre el punt en el que estem. Aquest, dependrà principalment del rol que juguen les persones que treballen amb nosaltres. Sobre això us proposo una simple reflexió que he desenvolupat arran de la demanda d’un client:
HOMO-TASCA
Aquest és l’estadi evolutiu més bàsic. Es tracta del treballador/a que funciona per tasques perquè el seu únic objectiu és realitzar bé la tasca que se li ha encomanat.
Característiques:
• No fa una feina sinó que resol una part de la feina
• No existeix una visió global de la feina sinó que tot comença i acaba en el compliment d’una tasca
• No hi ha coordinació (treball en equip)
• La seva responsabilitat està molt limitada, és gairebé inexistent
• L’operari no sap perquè fa el que fa
• Algú ha manar la tasca, dir-nos quan i com s’ha de fer
HOMO-FEINA
Estadi evolutiu una mica més avançat. En termes generals, és el model més extès a moltes organitzacions de persones. Entén el context en el que fa les tasques encomanades, però segueix tenint un criteri molt restrictiu sobre els límits de la seva responsabilitat.
Característiques:
• L’èxit de la seva feina no té res a veure amb l’èxit col·lectiu
• Es comunica per necessitat, quan alguna cosa obstaculitza el seu objectiu
• Segueix sense coordinar-se: la seva feina és l’única cosa que compta
• Entén per què fa el que fa, però no sap quin valor té
• També necessita algú que mani, però el veu més com algú que li ha de resoldre problemes, no a l’inrevés
HOMO-AUTÒNOM
Tot i que en podríem detallar més, en termes generals aquest és l’estadi evolutiu més alt. La idea és que cadascú vegi el seu lloc de feina com si es tractés d’un negoci propi.
Característiques:
• Fa la seva feina sempre tenint coneixement de la feina dels demés (treballa en equip)
• Veu la formació com una manera de potenciar la seva feina i la de l’equip
• Es comunica per tot, sempre
• Està orientat a la millora constant
• Entén el que fa i el valor del que fa
• Veu els seus companys de feina com a proveïdors i clients interns, aquesta és l’única jerarquia que compta
1 SITUACIÓ, 3 SOLUCIONS
Per acabar d’il·lustrar una mica millor el seu comportament, els posem a tots tres en una mateixa situació per veure com se’n surten.
Capítol 1: s’ha d’anar amb cotxe d’Aiguafreda a Barcelona. Un amic ens deixa un cotxe per anar-hi, i al cap d’uns pocs quilometres, sentim que el cotxe fa un sorollet:
L’homo-tasca no en farà cas, mira si encara li queda benzina, i continua conduint. En cap cas es planteja dir-li res a l’amic.
L’homo-feina continua conduint i decideix que de seguida que arribi a Barna, trucarà a l’amic; no el vol trucar abans, no sigui que el faci parar!
L’homo-autònom para en un lloc segur i truca a l’amic per comentar-li el sorollet i saber si és normal. També truca a Barna per dir que arribarà una mica tard.
Capítol 2: al cap d’uns quilometres més, el motor es para i treu fum:
L’homo-tasca abandona el vehicle i truca un altre amic que el vagi a buscar. No podrà anar a Barna, llàstima, el cotxe no va. Quan arriba a casa seva, truca a l’amic que li ha deixat el cotxe i l’informa d’on l’ha deixat.
L’homo-feina truca a l’amic que li ha deixat el cotxe perquè avisi l’assistència. Intentarà arribar a Barna, ara el cotxe ja no és cosa seva, ell té una reunió.
L’homo-autònom senyalitza la zona, es posa l’armilla reflectant i truca l’assistència; quan ho tingui resolt, trucarà l’amic per informar-lo de la situació. Mentre espera l’assistència s’ha cuidat de parlar amb Barna per canviar l’hora de la reunió i ha pactat amb l’assistència un trasllat a Barcelona. Prèviament ha fet una avaluació de prioritats i ha decidit que disposar d’un cotxe i d’un amic que et deixa un cotxe, és prioritari sobre el fet d’assistir a una reunió que es pot reprogramar.