La jubilació del cervell

Rita Levi-Montalcini, neuròloga i Premi Nobel de Medicina, va morir el 2012 camí de fer els 104 anys. El 2009 la van entrevistar els de la Contra de La Vanguardia i es fascinant comprovar com de vigent és tot el que diu.
No abandoneu el vostre cervell!

Com celebrarà els seus 100 anys?
Ah, no se si viuré, i, a més, no m’agraden les celebracions. El que m’interessa i em dóna plaer és el que faig cada dia!

I què fa?
Treballo per becar a nenes africanes perquè estudiin i prosperin elles i els seus països. I segueixo investigant, segueixo pensant…

No es jubila.
Mai! La jubilació està destruïnt cervells! Molta gent es jubila, i s’abandona… Y això mata el seu cervell. I es posen malalts.

I com va el seu de cervell?
Igual que quan tenia 20 anys! No noto diferència en il·lusions ni en capacitat. Demà agafo un avió per anar a un congrés mèdic…

Però algun límit genètic hi haurà…
No. El meu cervell aviat tindrà un segle…, pero no coneix la senectud. El cos se m’arruga, és inevitable, però el cervell no!

Com ho fa?
Tenim una gran plasticitat neuronal: encara que morin neurones, les que queden es reorganitzen per a mantenir les mateixes funcions, però cal estimular-les!

Ajudi’m a fer-ho.
Mantingui el seu cervell il·lusionat, actiu, faci’l funcionar, i mai es degenerarà.

I viuré més anys?
Viurà millor els anys que visqui, que l’interessant. La clau és mantenir curiositats, reptes, tenir passions…

La seva passió fou l’investigació científica.
Sí, i encara ho és.

Va descobrir com creixen i es renoven les cel·lules del sistema nerviós…
Sí, al 1942: ho vaig anomenar Nerve Growth Factor (NGF, factor de creixement nerviós), i durant gairebé mig segle eva estar qüestionat, fins que se’n va reconeixer la validesa el 1986 i em van donar premi Nobel per això, precisament!

Com va anar que una noia italiana dels anys vint es convertís en neurocientífica?
Des de petita vaig tenir la dèria d’estudiar. El meu pare em volia casar bé, que fos una bona esposa, bona mare… I jo m’hi vaig negar. Em vaig plantar i li vaig confessar que volia estudiar…

Quin disgust pel pare, no?
Sí. Però és que jo no tenia una infancia feliç: em sentia l’anagüet lleig, tonta, poca cosa… Els meus germans grans eren brillants, i jo em sentia infrior…

Veig que va convertir això en un estímul…
Em va estimular també l’exemple del metge Albert Schweitzer, que estava a l’Àfrica per a paliar la lepra. Desitjava ajudar als que pateixen, aquest era el meu gran somni…!

I ho ha fet… amb la seva ciència. I avui, ajudant a nenes de l’Àfrica perquè estudiin.
Lluitem contra la malaltia, sí, però tot millorarà si acava l’opresió de la dona en aquests països islamistes…

La religió frena el desenvolupament cognitiu? (del coneixement)
Si la religió margina a la dona davant de l’home, l’aparta del desenvolupament cognitiu.

Hi ha diferències entre el cervell de l’home i el de la dona?
Només en les funcions cerebrals relacionades amb les emocions, vinculades al sistema endocrí. Però en quant a les funcions cognitives, no hi ha cap diferència.

Per què encara hi ha poques científiques?
Això no és veritat! Moltes troballes científiques atribuides a homes, en realitat les van fer les seves germanes, esposes i filles!

De debò?
No s’ademetia la intel·ligencia femenina, i la deixaven a. Avui, feiçment, hi ha més dones que homes en la investigació científica: les hereves d’Hipatia!

La sabia alexandrina del segle IV…
Ja no acabarem assessinades al carrer per cristians misògens, com ella. Val a dir que el món ha millorat una…

Ningú ha mirat d’assessinar-la a vostè…
Durant el feixisme, en Mussolini va voler imitar a Hitler en la persecució de jueus…, i vaig haver d’amagar-me durant un temps. Però no vaig deixar d’investigar: vaig muntar un laboratori a la meva habitació… i vaig descobrir l’apoptosi, que és la mort programada de les cèl·lules!

Per què hi ha un percentatge tant alt de jueus entre científics i intel·lectuals?
L’exclusió va fomentar les feines intel·lectives entre els jueus: t’ho poden prohibir tot, excepte que pensis! I és veritat que hi ha molts jueus entre els premis Nobel…

Com s’explica vostè la bogeria nazi?
Hitler i Mussolini van saber parlar a les masses, en les que sempre predomina el cervell emocional sobre el neocortical, l’intel·lectiual. Van util·litzar emocions, no raons!

Això passa ara?
Per què creu que a moltes escoles dels EE.UU. s’ensenya el creacionisme en lloc de l’evolucionisme?

L’ideologia és emoció, és irracional?
La raó és filla de la imperfecció. En els invertebrats tot està programat: són perfectes. Nosaltres, no! I, al ser imperfectes, hem recurrit a la raó, als valors ètics: discernir entre el bé i el mal és el grau més alt de l’evolució darwiniana!

Mai s’ha casat, no ha tingut fills?
No. Vaig entrar a la jungla del sistema nerviós i vaig quedar tant fascinada per la seva bellesa que vaig decidir dedicar-li tot el meu temps, la meva vida!

Aconseguirem un dia curar l’alzheimer, el parkinson, la demència senil…?
Curar… El que aconseguirem serà frenar, endarrerir, minimitzar totes aquestes malalties.

Quin és avui el seu gran somni?
Que un dia aconseguim fer servir al màxim la capacitat cognitiva dels nostres cervells.

Quan va deixar de sentir-se com un anagüet lleig?
Encara segueixo sent conscient de les meves limitacions!

Que ha estat el millor de la seva vida?
Ajudar els demés.

Que faria avui si tingués 20 anys?
Però si ja ho estic fent!

Una marca per la dignitat

Una iniciativa particular promou la creació de la BOTIFARRADA PER LA DIGNITAT en ple context de vulneració de drets de persones i institucions a Catalunya. Cal crear una imatge gràfica atractiva per promoure i identificar la iniciativa, que té la vocació de poder-se replicar a qualsevol indret del territori.
Hem buscat un grafisme proper al de les etiquetes de productes alimentaris “amb solera”. Ha de ser un producte que tingui l’atractiu de la proximitat, de la tradició i, per què no, de la qualitat.
A nivell conceptual, incorporem un símbol d’igualtat fet amb dues botifarres: hi ha molts conceptes que deriven de la idea de “dignitat” (llibertat, respecte, justícia, amor), però en la seva essència, a la base, hi ha la idea que tots som iguals com a éssers humans perquè tots partim de la premisa de ser mereixedors d’honor i respecte. La reivindicació de ser tractat igual, amb justícia, sense greuges, és la que (al meu entendre) hi ha en els fonaments de la iniciativa.
botifarradaperladignitat.cat

Catàleg Lenard Knitted Workwear

Catàleg de roba especial de seguretat per a llocs de treball amb riscos. El fabricant de teixits especials Lenard, fa un pas més i presenta una col·lecció de peces de roba ignífuga, antiestàtica, contra l’arc elèctric, o d’alta visibilitat per protegir a treballadors de diferents sectors.
Fem un tractament gràfic que planteja el producte com una unitat de negoci nova de la marca Lenard: Lenard Knitted Workwear.

Estands Rubberex a fires

Darrerament el fabricant de guants Rubberex ha estat a tres fires a Madrid, Barcelona i Amsterdam. Hem dissenyat un espai simple, net en el que destaquen la corporativa i el producte. El sistema ens ha permès adaptar el missatge (segons l’orientació de la fira) i als diferents estands en els que ens hem ubicat.
A la foto, l’estand instal·lat a Alimentària’16.

Inauguració nou Garbí

El passat 15 d’abril es va inaugurar el nou Garbí, amb una aposta novedosa tant pel que fa a l’espai com a la proposta gastronòmica.
Hem creat la nova marca i elements gràfics, a més de coordinar la campanya de comunicació. Estem molt contents perquè estava com un ou!
No deixeu de passar-hi a descobrir-lo!